Vokis i descripcions

NOSALTRES SOM...

Hola som un dels grups de treball de la classe de 4rt B format per Alejandra, Mario, Miquel i Cristina. En aquesta entrada presentem el primer treball del curs en el que ens describim a nosaltres mateixos on diguem cóm som físicament, el nostre caràcter, les nostes fites en la vida... i també hem creat un voki que reflexa la nostra personalitat.  

 MARIO PERIS

 Hola. El meu nom és Mario, sóc un xic de Catarroja, prop de València. Estudiant, estudie a Florida Secundària, me encanta el rock, de fet sóc guitarrista, m’agraden molt les arts marcial i els animals. M’agrada anar en bici, en els amics, dormir, menjar, fer esport, anar de festa, tocar instruments, llegir, jugar a l’ordinador, jugar a la Xbox, el ciclisme, futbol... Físicament sóc un xic alt, amb el monyo llarg de color negre, els ulls de color marrons i soc prim. El que més m’agrada de mi són els meus ulls, la boca, el monyo i les cames. El que menys m’agrada de mi és el meu nas, el coll y la boca, m’agradaria tindre més cos. Cuide el meu cos, faig diferents esports com per exemple: ciclisme, peses i diferents art marcials. No solc menjar molt sa. Psicològicament sóc un xic molt nerviós, poc extrovertit, molt actiu, simpàtic i amistós, sóc amic dels meus amics, sóc una persona molt optimista, m’agradaria ser una persona més tranquila, ser més pacient i més extrovertit. Controle els meus impulsos sexuals, sóc molt afectiu i m’agrada estar amb la gent. Sóc molt respectuós amb la gent, sóc un poc irritant però bona persona i no heu faig amb mala intenció. La canço en la qual hem senc identificat és: Never surrender, de Skillet un grup cristià de rock, (no soc cristià però eixe grup m'agrada molt), hem senc identificat perque parla de una chica, que mai este que rendir per la persona a qui vol y te que lluitar per ella, jo no sòc una xica pero heu interprete com si fora un xic. En la vida tinc moltes fites com per exemple traure'm una carrera i superar-me a mi mateix  

CRISTINA CHACÓN

El meu nom és Cristina, sóc una xica morena amb el monyo llarg i llis,baixeta. El que més m’agrada del meu físic és el meu nas (perque no és ni gran ni xicotet), el meu monyo, les meues orelletes xicotetes i els meus llavis (pero sols quan estic animada). El que menys m’agrada físicament són les meues cames, i si poguera canviar algo del meu físic sería més alta, més prima i tindria una sonrisa perfecta, principalment. M’agrada escoltar, donar consells i ajudar als meus amics, no m’agrada vore-los passar-ho mal. Sóc prou pesimista (encara que parega el contrari), però si pense que algo val la pena intente aconseguir-ho i no me desanime. La música és capaç de cambiarme l’estat d’ànim, igual que les persones del meu voltant. Al principi sóc una xica tímida però després sóc prou extrovertida i simpàtica. Sóc molt pasional i carinyosa i m’agrada que me mimen també, que me demostren el carinyo en fets i paraules. Sobre els estudis, intente aprofitar el màxim el temps ( he millorat molt) atenent en classe i a casa (intente descansar, fer els deures i, si puc, tindre temps lliure, compaginant amb el conservatori). Si no m’organitze bé o me falta temps m’estresse i reaccione plorant o deprimint-me. Un dels meus objectius és poder canviar aquest tipus de reacció. Les meues fites són poder tindre fills i aconsellar-los tot el que puga desde la meua experiència perque no tingueren els mateixos errors que jo he comés, ajudarlos en tot el que puga; també m’agradaria dedicar-me a la música perque pense que és un treball preciós en el que també aprens moltes coses i madures en molts aspectes; m’agradaria tindre una vida bona, treballar en el que m’agrade, poder estar en la meua familia i conservar als meus amics de sempre, no perdre el contacte amb ells.

ALEJANDRA OBANDO

 El meu nom és Alejandra, tinc 15 anys, sóc baixeta, prima amb els ulls negres, el monyo llis, negre i llarg, sóc morena i m’agradaria ser més alta. No m’agrada molt fer esport i tampoc menje molt saludablement, sóc més de menjar papes, hamburgueses, pizza.... No sóc una xica molt extravertida, sóc amiga dels meus amics, divertida, simpàtica i amistosa, sóc un poc pessimista, avans era més optimista però la meua manera de vore el món ha canviat . Sóc molt afectiva amb els meus amics però amb la gent que no conec o que conec poc no ho sóc molt per que no tinc confiança amb ells. Sóc molt respectuosa amb la gent en general, a vegades sóc pesada i molt punyetera quan estic avorrida i a la gent que no em cau bé m’agrada molt molestar-los. No sóc molt nerviosa, és més, sóc una persona massa tranquila, també sóc perfeccionista perquè pense que si fas una cosa la tens que fer bé, si no la vas a fer bé és millor no fer-la. Una de les coses que més valore és l’amistat, si algú me fa alguna cosa roïna i se suposa que es el meu “amic” no confiaré més en ell, la veritat és que no confie molt en la gent perquè tu no saps com són en realitat. No me fique moltes fites en la vida, la veritat esque tinc sols 2 que son: conseguir traure'm una carrera i anar a viure a Canadá o als Estats Units, les que me fique las compleix de veritat, faig el que faça falta per aconseguir-la.
Ara mateix la canço amb la que m'identifique és "Welcome to my life" de Simple Plan, m'agrada molt aquest grup i en especial aquesta canço, perque t'explica com te sents en els pijors moments de la teua vida 

 MIQUEL GARCÍA

  Em dic Miquel, físicament accepte el meu cos, sols que podria estar millor per això ara m’agrada fer algun esport com la natació, per sentir-me millor en mi mateixa. L’opinió dels altres respecte al meu cos m’afecta, depèn de les persones que m’ho diguen, deixant de banda que estic un poc prim i el tema del acné no tinc molts més problemes. Respecte al meu temperament sóc prou extrovertit, quan me propose alguna cosa m’esforçe tot el que puc i més per aconseguir-la, així que podria dir que sóc apassionat i no sóc ni optimista ni pessimista, veig el got a mitges, també soc molt empàtic, moltíssim i això de vegades no és bo perquè sempre sé la sensació que tenen els demés i això no m’ajuda a l’hora de fer coses a un escenari amb públic, com quan toque el violoncel, que és algo que em costa prou encara, i sóc prou ambiciós, sempre he volgut arribar més llunt d’on estic o ser un poquet més, és algo bo, però a vegades no ho és tant. Parlant de la sexualitat m’agraden les noies i no tinc cap problema amb els demés, en les noies mai he tingut ningun problema, sempre he tingut facilitat i no és un tema que em faja sentir infeliç sinó tot el contrari, encara que sempre hi ha vegades que les coses no ixen com voldria. A l'institut no em veuen molt bé, perquè tenen una visió de mi que no és la correcta. Al tema de la classe de noia que m’agrada no em fixe en el superficial, sempre he buscat una noia diferent a les demés i que es pareguera al meu model de xica perfecta. Jo he viscut en una ambient un poc desconcertant ja que els meus pares estan divorciats i sempre he tingut que anar d’ací cap allà, i als estudis igual, a primària, a l’últim curs vaig canviar de col•legi i per a mi va canviar un poc tot, així que sempre he tingut facilitat per a adaptar-me a nous llocs o per fer amics. Parlant de les meues relacions estic content encara que al institut i a l’escola sempre m’ha costat més i mai he estat del tot a gust, però fora he conegut a molta gent gràcies a activitats com la música, també passe molt de temps amb el meu millor amic i amb mon pare que són les persones amb les que més distancia em duc i em costa poder vore. Intente ser molt amic dels meus amics i cuidar molt bé les relacions, però quan algú em diu pesat o m’insulta quan intente parlar en ell o ella em senta fatal perquè l’únic que volia era que sabera que l’aprecie. Quan tinc que enfrontar-me a una situació intente comportar-me de la manera més adulta possible, però quan estic a l’institut me costa ja que ningú es comporta de manera coherent. Tinc un caràcter fort i açò m’ha ajuda’t molt al llarg de la meua vida, sempre he eixit de les situacions difícils i ara més que mai em començe a donar-me’n conter. Tinc una meta a la vida en la majoria del aspectes de la personalitat, com ser algú al món de la música o trobar a la noia perfecta, espere arribar a aconseguir-los algun dia. La cançó amb la que em sent identificat és "El ataque de las chicas cocodrili" (Hombres G). He elegit aquesta cançó perque em recorda als moments que pase amb els meus amics i em fa sentir bé.